L’acció
principal del llibre se situa a un tren. Temps: Setembre. La protagonista és la
Laura, una noia de Barcelona, d’ulls blaus i una veu sense estridències i en
harmonia, que es casa amb un noi de trenta anys només 3 mesos després de
conèixer-se (es casen a l’agost), anomenat Tomàs, el qual és hereu del gran
patrimoni de la família Muntanyola. És descrit com un home generós a l’hora de
deixar diners i de fer regals i amb bona panxa i cepat.
Es
dirigeixen cap a Comarquinal, el poble originari del Tomàs. Allà té una part de
la seva família.
La
Laura nota el canvi: passa de estar a una ciutat plena de sorolls a una ciutat
aïllada i amb una ambient diferent de la capital. Durant el trajecte mira el
paisatge i ens fa notar que està enamorada.
Arriben
a Comarquinal, baixen i la família del Tomàs els va a recollir-los. Els
familiars del Tomàs mira fixament a la dona com si fos una forastera. Al poble
es parla molt sobre el matrimoni, sobretot de la dona, nova a la ciutat.
Passen
pels carrers de la ciutat, fins que arriben a la casa, que serà decorada per la
Laura amb mobles que va comprar a Barcelona. La Teresa, germana del Tomàs, que
hi havia des de petita a aquella casa cuidada per sa mare, no està segura de la
Laura i l’espia a la Laura quan és a la seva cambra. La protagonista se sent
molt enamorada i el seu anell és lo que més li fa feliç. La
Laura
comença a escriure una carta a María per comunicar-li que han arribat a
Comarquinal. Aquesta Maria sembla la noia que vivia amb la Laura.
La
Teresa abandona la casa mentre el sopar es va fent i es dirigeix a casa del seu
oncle, l’oncle Llibori Terra Negra, que viu amb la seva família: la seva filla
Angelina, el seus fills Jaume i Pere, la serventa Ventura, l’estudiant de
capellà i la neboda pobra Beatriu. La Teresa va allà per explicar l’arribada de
la jove. Comencen a insinuar que la noia es vol apropiar de l’herència del
Tomàs, ja que ell és l’hereu de la família, després de la seva mort. Fins i
tot, la dona de quaranta anys va veure treure a la Laura de la seva maleta roba
negra. La Teresa es desfoga dient que la noia és una forastera i va intentar
convèncer a en Tomàs per que no es casés amb ella. El senyor Llibori sospita
també. La conversació és interrompuda per la senyora Remei de Torroella i les
seves filles. Aquestes s’havien trobat a la Teresa abans d’entrar a casa del
Llibori. La Teresa decideix abandonar la casa. Li acompanya la Ventura que li
diu que vigili a la jove i que observi que totes les portes estiguin tancades.
Les Torroelles han anat allà per informar-se de l’arribada de la noia i ho
aconsegueixen.
Comarquinal
és una ciutat en un pla, on moltes vegades fa boira que la protegeix
d’influències i amb els sons constants de campanars. També és una ciutat
silenciosa i tranquil·la.
La
gent del municipi s’informa de l’arribada de la jove a la família Muntanyola i
es converteix en el somni de tot home a la ciutat, per la descripció que es fa
de la seva roba interior. A tots els Casinos i bars es parla d’en Tomàs.
La
Laura es lleva un dia i contempla el seu voltant. Veu que surt el sol, com
passa a Barcelona i mira tot el que hi ha dins de l’habitació. No es creu que
tots el mobles que hi ha són seus. Recorda el piano i a partir de l’instrument
li venen records viscuts a Barcelona. Pensa quan va ser acollida per la seva
tia Amèlia i la seva cosina ja que el pare no podia o no volia. La jove no
tenia cap cultura, quasi analfabeta ja que sabia contar amb dificultats amb els
dits. La seva tia li va ensenyar bastants coses sobre música, geografia...
Recorda que ella amb la seva cosina es feien vestits però s’avorrien molt fins
que la cosina es va enamorar d’un noi i la Laura es va quedar soltera, però en
el sant d’una amiga es va trobar per primera vegada al Tomàs. Van començar a
ballar junts però no va passar res més. Uns dies després, quan en Tomàs estava
enamorat ja d’ella i al haver trobat la dona que volia, es presenta al teatre a
on anava la Laura amb la seva tieta. Es van trobar una altra vegada, es van assentar
junts i el Tomàs li va regalar un pom de roses a l’endemà. La Laura ja estava
enamorada i la seva tia li va dir que en Tomàs era un burgès adinerat.
Torna
a la realitat i desperta a en Tomàs amb el piano. Ell no vol que toqués més i
se l’emporta al llit d’una forma arriscada. La Teresa ho escolta. La Laura
pensa que Déu li ha fet estar amb el Tomàs per convertir l’home en un home tal
com ha de ser i no un minyó, com ella diu. Es donen una volta després d’haver
menjat. Van a un lloc que prefereix la Laura, on no hi ha gent. Parlen dels seus
problemes. El Tomàs veu que la Laura està rara, com també ho veu ella del seu
marit. El Tomàs li diu que potser ella està trista per la Teresa o l’oncle
Llibori, el qual aquest tenia enveja del Tomàs encara més després d’haver-se
casat amb la bellesa de la Laura. La jove ho nega. Ella li va dient al seu noi
que l’objectiu dels dos és pensar el mateix mútuament. Ell repeteix
contínuament que està molt enamorat d’ella. Al final, la Laura li confessa que
té por a perdre a en Tomàs. Li contesta que la amarà tota la vida i l’únic que
ha de fer ella és enlluernar a la família amb els vestits que el Tomàs li
compra. Tornen a la ciutat. Diu el Tomàs que el cap de setmana tenen preparada
un dinar familiar i li obliga a la Laura que no vagi a la Caritat mai.
Segueixen caminant. Passen per la plaça de Comarquinal, tothom els saluda amb
respecte, fins que passant per un carrer es troben al mossèn Jaume Grau (germà
de la Torroella), un cura que li cau molt bé al Tomàs. Es presenten, el pare
felicita al Tomàs per haver triat a una dona com la Laura i s’acomiaden.
Continuen caminant. El Tomàs li diu que no se’n fiï de les Noies perquè saben de tot i que Comarquinal és una ciutat on es
coneix a tothom. La Laura està cansada. De sobte, es troben a un altre pare, es
diu Joan Serra, una capellà que col·lecciona tresors artístics per a un dels
museus més importants de Catalunya. El mossèn comença a dialogar amb la Laura.
El pare li diu que es una bona zona per visitar i això li agrada a la noia. El
Tomàs està d’espectador fins que se’n va el cura. En Tomàs li explica a la seva
dona que aquest capellà és un farsant ja que aprofita els diners dels altres
(de la caritat) per comprar obres per al museu. Tot i així, a la Laura li
sembla un bon home. Discuteixen un moment sobre això però paren per si algú es
dóna compte. La Laura recomana al seu marit que sigui més respectuós amb la
gent.
Arriba
el dia del dinar a la casa del Llibori Terra Negra. Aquest home s’anomena així
per heretar els béns que tenia el seu germà, una persona que vivia només pel
vici gastant tots els seus diners. A més va acollir a la dona del seu germà i
la filla Beatriu. Els nuvis arriben a la casa. A l’Angelina (filla del Llibori)
i la Ventura (la mestressa) veien molt bonica a la Laura amb el vestit que
porta. Els homes de la casa, sobretot al Llibori, estan fascinats amb la
bellesa de la noia. Els nuvis veuen la casa. La jove sent empatia per la
Beatriu, ja que sembla una dona pobra per culpa del seu pare i el seu vici. Comencen
a menjar. Hi ha una primera discussió entre el fill Jaume, hereu del Llibori, i
el Tomàs amb el Llibori ja que no van a la missa els diumenges. La Laura
aprofita un moment de silenci per comunicar la riquesa del menjar i recorda amb
nostàlgia la ciutat de Barcelona. A més invita a les noies a fer vestits a casa
seva. Es calma una mica l’ambient. Hi ha un moment en el que tota la família
comença a parlar bé i la Laura s’ho toma com una bé encara que no li caigui del
tot perfecte la dona. Acaben de dinar i en Tomàs se’n va amb el Jaume per veure
els cavalls. El senyor Llibori aprofita per mirar les cames de la jove dient
que se li havia caigut el tovalló. Entra en acció el capellà i doctor Jaume
Grau. Es posen a parlar el doctor i el senyor Llibori amb la noia, fent-li
preguntes amb la mirada de la Beatriu. El Llibori diu que la millor maner de
viure a Comarquinal i a la casa a on viu es tomant com a model a la Teresa, és
a dir, ordenant armaris tot el dia seria millor que estar-se al balcó. La Laura
diu que no, vol viure d’una altra manera. Després li diu als dos que ara dubta
per haver-se casat tan d’hora i està resignada ja que pensava que li donaria
felicitat. El diàleg acaba perquè la Laura diu que li fa mal el cap i els nuvis
s’acomiaden de tota la família. La Beatriu entra a l’habitació de l’Angelina
per veure el collaret que l’hi havia comprat la Laura. Se’l prova com si ho fos
a robar però el torna a la caixa i abandona la cambra sense que ningú s’adoni.
Els
nuvis també visiten a l’oncle Joanet, un home molt religiós que està en contra
de les influències que es donen a tots els llocs provinent de la ciutat de Barcelona,
el qual l’oncle la odiava, i li agradava molt les antiguitats. La seva casa és
decorada amb estil barroc i la seva germana, la tia Madrona, és una pobre dona
que està malalta per un tumor que ella no vol treure’ls i que viu sota la
direcció del seu marit ja que no li deixa que li toqui cap home.
Tornen
a casa. La Laura pensa en posar-se a llegir a un racó del divan, juntament amb te
però el Tomàs està cansat. El dilluns van anar a visitar la finca del Tomàs.
Tota la setmana vinent, de dimarts a diumenge al Tomàs l’importava més l’oci la
seva dona (cinemes, casino...) que anava llegint uns quants llibres durant la
setmana.
Un
dia estava cansada ella i va decidir a baixar a veure la Teresa, una dona
religiosa, vestida sempre amb el mateix tipus de roba, una cotilla antiquada,
roba obscura, la pell blanca. Sent una dona que mai havia sentit l’amor i que
la seva vida rondava al voltant de cuidar al seu germà, en Tomàs, que era
l’hereu i manava sobre ella. De moment, la Teresa no es portava molt bé amb la
protagonista.
Fóra
d’això, s’anaven parlant calúmnies (mentides) sobre la Laura per tot
Comarquinal i la família Terra Negra es va sorprendre per escollir a un
confessor diferents dels de la família.
Va
arribar un moment en què la Laura se sent sola, fins i tot, canvia la decoració
de la cambra a on es refugia i llegeix
llibres cada nit.
L’única
cosa que li feia feliç eren els dijous quan les noies que convidava a casa es
reunien per mostrar els vestits comprats. Ella era l’enveja de la resta de
dones. A partir d’aquest moment la seva relació amb la Teresa va millorar. La
germana del Tomàs es va anar a posant roba nova, ajudada per la Laura. La
Teresa es veia diferent, no era la d’abans (aquella mestressa que vivia per la
casa i va anar agafant protagonisme, el qual abans ho tenia tota la jove. Les
dos dones es fan més amigues. Però un dia, quan el Tomàs tornava de cacera va
ser convidat a berenar per elles. Ell veu a la seva germana ben diferent
d’altres dies i la fa provocar dient-li que no vol que s’assembli a la seva
dona. La Teresa s’enfada i acostumada al manament del noi, es treu la roba que
portava i vol ser la d’abans. Es queden els nuvis a la sala. Discuteixen. El
Tomàs s’havia comportat molt malament a la seva germana i la Laura li diu que
tingui respecte pel que ha fet la mestressa per ells dos. El Tomàs li respon
que la Teresa l’ha d’obeir ja que és el seu treball, segons ell. El Tomàs treu
el seu pensament masclista: diuen que les dones tenen un cervell diferent al
dels homes. La Laura el mira des de el balcó, veu a un home sense sentiments,
irracional. Reflexiona: ja no sent amor pel Tomàs perquè l’home que hi havia
conegut fins a aquell moment ja no era el mateix.
Les
tertúlies mouen a la ciutat. A la casa
dels Torroella sempre es reuneixen per parlar de fets que passen al poble. Es
parla molt sobre les aventures dels marits als bars amb unes noies que provenen
de Barcelona però, sobretot sobre el desig de la Laura per tenir un fill i la
gent estava estranyada perquè encara no el tenien. Aquest tema va a passar a
ser secundari a les tertúlies, ja que en Jaume, fill hereu del Terra Negra es
casà amb la fill del enterramorts. El Llibori Terra Negra li treu l’herència i
se la dóna a l’altre fill Pere. La Laura no entenia perquè l’oncle Llibori li
treu l’herència si el Jaume volia casar-se amb aquella noia. La Laura intenta
reconciliar però no poden fer res i és recomanada a deixar el tema.
La
Laura es comença a sentir sola, (oblidada de tots). Ja no llegeix llibres ni
vol al Tomàs per a ella sola. L’únic amor que podria aconseguir seria tenint el
fill. A més, la Laura s’estava deformant, no tenia el cos d’abans. El Tomàs va
a començar a fer el que feia abans de estar casat: quedar amb els amics, anar
al casino i a Barcelona. Un dia parla amb la Beatriu a la casa del Llibori. La
Laura li pregunta que per què no va a visitar-la si són cosines i a més ella li
té preparat un regal però la Beatriu no vol perquè es veu obligada a no
acceptar res. La Laura se sent rebutjada totalment.
Un
altra dia, la Laura sent la visita de la Beatriu. La barcelonina li obliga a
canviar el seu aspecte i també li explica que vol que siguin molt amigues,
elles dos les quals estaven soles i oblidades. La Beatriu, enfadada i
resistent, retorna el collaret que li havia regalat la seva cosina. La Laura es
va sorprendre del que li havia fet, ja que el regal era com a forma d’amistat
perquè la noia volia ser amiga de la Beatriu. La Beatriu s’ho va pensar ràpid i
quan va veure la Laura estava plorant es van confessar que serien amigues i que
s’ho contarien tot. La Laura es va posar feliç. La família van veure estranyats
aquesta nova amistat, però la respecten.
S’estava
apropant el dia del naixement. La Teresa i el Tomàs no volien passejar amb ella
aquests últims dies, fins que va arribar. A mitjans de setembre neix una noia
(una pubilla), amb la sorpresa de
tota la família i el cabregi del Tomàs. A partir d’aquest fet, la relació entre
els nuvis va empitjorar i només es veien poques vegades. La Laura estava
impressionada i entusiasmada per la filla que tenia. L’amor que tenia per ella
era màxim en relació amb el Tomàs. El nom de la filla depenia d’ella i no volia
que tingués un nom de la família Muntanyola perquè segons ella encara no s’ha
acostumat a la família i a la ciutat i li diu al mossèn Joan Serra que mai ho
aconseguirà. Joan Serra li explica que el seu nebot que viu a París sent el
mateix ja que no li agrada l’ambient a Comarquinal. La dona ja no cridava
l’atenció com abans entre els homes.
El
Llibori visitava a la Teresa i a nova dona de la família. També donava consells
a la Laura per la cura de sa filla. El Tomàs veia a la Laura com una joia que
tenia a casa seva guardada. Va tornar a anar de caceres amb amics i veure el
treball agrari dels seus camps mentre que la Laura vivia per la seva filla. Va arribar el novembre i la filla va caure en
una infermetat, tenia meningitis. Finalment, la petita va morir causant un
dolor immerescut de la Laura que hi havia viscut tots els anteriors dies en
direcció a la nena. Les visites de familiars no ajudaven, ni tampoc la Teresa,
en Tomàs ni la Beatriu. La tia Amèlia i la seva cosina de Barcelona la van animar.
La
Laura se sent una altra vegada sola. El Tomàs li jura que tindran un altre fill
el qual serà nen. La noia fa poques feines a casa, només ordena la sala del
divan i llegeix algun llibre. Un dia qualsevol, quan estava amb la Beatriu, va
arribar el mossèn Joan, com sempre, i va comunicar a la Laura que el nebot de
París que es pareixia a ella els havia visitat. Un noi simple, advocat, conegut
pels Muntanyola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario