Primera part.

L’acció principal del llibre se situa a un tren. Temps: Setembre. La protagonista és la Laura, una noia de Barcelona, d’ulls blaus i una veu sense estridències i en harmonia, que es casa amb un noi de trenta anys només 3 mesos després de conèixer-se (es casen a l’agost), anomenat Tomàs, el qual és hereu del gran patrimoni de la família Muntanyola. És descrit com un home generós a l’hora de deixar diners i de fer regals i amb bona panxa i cepat.

Es dirigeixen cap a Comarquinal, el poble originari del Tomàs. Allà té una part de la seva família.

La Laura nota el canvi: passa de estar a una ciutat plena de sorolls a una ciutat aïllada i amb una ambient diferent de la capital. Durant el trajecte mira el paisatge i ens fa notar que està enamorada.

Arriben a Comarquinal, baixen i la família del Tomàs els va a recollir-los. Els familiars del Tomàs mira fixament a la dona com si fos una forastera. Al poble es parla molt sobre el matrimoni, sobretot de la dona, nova a la ciutat.

Passen pels carrers de la ciutat, fins que arriben a la casa, que serà decorada per la Laura amb mobles que va comprar a Barcelona. La Teresa, germana del Tomàs, que hi havia des de petita a aquella casa cuidada per sa mare, no està segura de la Laura i l’espia a la Laura quan és a la seva cambra. La protagonista se sent molt enamorada i el seu anell és lo que més li fa feliç. La

Laura comença a escriure una carta a María per comunicar-li que han arribat a Comarquinal. Aquesta Maria sembla la noia que vivia amb la Laura.

La Teresa abandona la casa mentre el sopar es va fent i es dirigeix a casa del seu oncle, l’oncle Llibori Terra Negra, que viu amb la seva família: la seva filla Angelina, el seus fills Jaume i Pere, la serventa Ventura, l’estudiant de capellà i la neboda pobra Beatriu. La Teresa va allà per explicar l’arribada de la jove. Comencen a insinuar que la noia es vol apropiar de l’herència del Tomàs, ja que ell és l’hereu de la família, després de la seva mort. Fins i tot, la dona de quaranta anys va veure treure a la Laura de la seva maleta roba negra. La Teresa es desfoga dient que la noia és una forastera i va intentar convèncer a en Tomàs per que no es casés amb ella. El senyor Llibori sospita també. La conversació és interrompuda per la senyora Remei de Torroella i les seves filles. Aquestes s’havien trobat a la Teresa abans d’entrar a casa del Llibori. La Teresa decideix abandonar la casa. Li acompanya la Ventura que li diu que vigili a la jove i que observi que totes les portes estiguin tancades. Les Torroelles han anat allà per informar-se de l’arribada de la noia i ho aconsegueixen.

Comarquinal és una ciutat en un pla, on moltes vegades fa boira que la protegeix d’influències i amb els sons constants de campanars. També és una ciutat silenciosa i tranquil·la.

La gent del municipi s’informa de l’arribada de la jove a la família Muntanyola i es converteix en el somni de tot home a la ciutat, per la descripció que es fa de la seva roba interior. A tots els Casinos i bars es parla d’en Tomàs.

La Laura es lleva un dia i contempla el seu voltant. Veu que surt el sol, com passa a Barcelona i mira tot el que hi ha dins de l’habitació. No es creu que tots el mobles que hi ha són seus. Recorda el piano i a partir de l’instrument li venen records viscuts a Barcelona. Pensa quan va ser acollida per la seva tia Amèlia i la seva cosina ja que el pare no podia o no volia. La jove no tenia cap cultura, quasi analfabeta ja que sabia contar amb dificultats amb els dits. La seva tia li va ensenyar bastants coses sobre música, geografia... Recorda que ella amb la seva cosina es feien vestits però s’avorrien molt fins que la cosina es va enamorar d’un noi i la Laura es va quedar soltera, però en el sant d’una amiga es va trobar per primera vegada al Tomàs. Van començar a ballar junts però no va passar res més. Uns dies després, quan en Tomàs estava enamorat ja d’ella i al haver trobat la dona que volia, es presenta al teatre a on anava la Laura amb la seva tieta. Es van trobar una altra vegada, es van assentar junts i el Tomàs li va regalar un pom de roses a l’endemà. La Laura ja estava enamorada i la seva tia li va dir que en Tomàs era un burgès adinerat.

Torna a la realitat i desperta a en Tomàs amb el piano. Ell no vol que toqués més i se l’emporta al llit d’una forma arriscada. La Teresa ho escolta. La Laura pensa que Déu li ha fet estar amb el Tomàs per convertir l’home en un home tal com ha de ser i no un minyó, com ella diu. Es donen una volta després d’haver menjat. Van a un lloc que prefereix la Laura, on no hi ha gent. Parlen dels seus problemes. El Tomàs veu que la Laura està rara, com també ho veu ella del seu marit. El Tomàs li diu que potser ella està trista per la Teresa o l’oncle Llibori, el qual aquest tenia enveja del Tomàs encara més després d’haver-se casat amb la bellesa de la Laura. La jove ho nega. Ella li va dient al seu noi que l’objectiu dels dos és pensar el mateix mútuament. Ell repeteix contínuament que està molt enamorat d’ella. Al final, la Laura li confessa que té por a perdre a en Tomàs. Li contesta que la amarà tota la vida i l’únic que ha de fer ella és enlluernar a la família amb els vestits que el Tomàs li compra. Tornen a la ciutat. Diu el Tomàs que el cap de setmana tenen preparada un dinar familiar i li obliga a la Laura que no vagi a la Caritat mai. Segueixen caminant. Passen per la plaça de Comarquinal, tothom els saluda amb respecte, fins que passant per un carrer es troben al mossèn Jaume Grau (germà de la Torroella), un cura que li cau molt bé al Tomàs. Es presenten, el pare felicita al Tomàs per haver triat a una dona com la Laura i s’acomiaden. Continuen caminant. El Tomàs li diu que no se’n fiï de les Noies perquè saben de tot i que Comarquinal és una ciutat on es coneix a tothom. La Laura està cansada. De sobte, es troben a un altre pare, es diu Joan Serra, una capellà que col·lecciona tresors artístics per a un dels museus més importants de Catalunya. El mossèn comença a dialogar amb la Laura. El pare li diu que es una bona zona per visitar i això li agrada a la noia. El Tomàs està d’espectador fins que se’n va el cura. En Tomàs li explica a la seva dona que aquest capellà és un farsant ja que aprofita els diners dels altres (de la caritat) per comprar obres per al museu. Tot i així, a la Laura li sembla un bon home. Discuteixen un moment sobre això però paren per si algú es dóna compte. La Laura recomana al seu marit que sigui més respectuós amb la gent.

Arriba el dia del dinar a la casa del Llibori Terra Negra. Aquest home s’anomena així per heretar els béns que tenia el seu germà, una persona que vivia només pel vici gastant tots els seus diners. A més va acollir a la dona del seu germà i la filla Beatriu. Els nuvis arriben a la casa. A l’Angelina (filla del Llibori) i la Ventura (la mestressa) veien molt bonica a la Laura amb el vestit que porta. Els homes de la casa, sobretot al Llibori, estan fascinats amb la bellesa de la noia. Els nuvis veuen la casa. La jove sent empatia per la Beatriu, ja que sembla una dona pobra per culpa del seu pare i el seu vici. Comencen a menjar. Hi ha una primera discussió entre el fill Jaume, hereu del Llibori, i el Tomàs amb el Llibori ja que no van a la missa els diumenges. La Laura aprofita un moment de silenci per comunicar la riquesa del menjar i recorda amb nostàlgia la ciutat de Barcelona. A més invita a les noies a fer vestits a casa seva. Es calma una mica l’ambient. Hi ha un moment en el que tota la família comença a parlar bé i la Laura s’ho toma com una bé encara que no li caigui del tot perfecte la dona. Acaben de dinar i en Tomàs se’n va amb el Jaume per veure els cavalls. El senyor Llibori aprofita per mirar les cames de la jove dient que se li havia caigut el tovalló. Entra en acció el capellà i doctor Jaume Grau. Es posen a parlar el doctor i el senyor Llibori amb la noia, fent-li preguntes amb la mirada de la Beatriu. El Llibori diu que la millor maner de viure a Comarquinal i a la casa a on viu es tomant com a model a la Teresa, és a dir, ordenant armaris tot el dia seria millor que estar-se al balcó. La Laura diu que no, vol viure d’una altra manera. Després li diu als dos que ara dubta per haver-se casat tan d’hora i està resignada ja que pensava que li donaria felicitat. El diàleg acaba perquè la Laura diu que li fa mal el cap i els nuvis s’acomiaden de tota la família. La Beatriu entra a l’habitació de l’Angelina per veure el collaret que l’hi havia comprat la Laura. Se’l prova com si ho fos a robar però el torna a la caixa i abandona la cambra sense que ningú s’adoni.

Els nuvis també visiten a l’oncle Joanet, un home molt religiós que està en contra de les influències que es donen a tots els llocs provinent de la ciutat de Barcelona, el qual l’oncle la odiava, i li agradava molt les antiguitats. La seva casa és decorada amb estil barroc i la seva germana, la tia Madrona, és una pobre dona que està malalta per un tumor que ella no vol treure’ls i que viu sota la direcció del seu marit ja que no li deixa que li toqui cap home.

Tornen a casa. La Laura pensa en posar-se a llegir a un racó del divan, juntament amb te però el Tomàs està cansat. El dilluns van anar a visitar la finca del Tomàs. Tota la setmana vinent, de dimarts a diumenge al Tomàs l’importava més l’oci la seva dona (cinemes, casino...) que anava llegint uns quants llibres durant la setmana.

Un dia estava cansada ella i va decidir a baixar a veure la Teresa, una dona religiosa, vestida sempre amb el mateix tipus de roba, una cotilla antiquada, roba obscura, la pell blanca. Sent una dona que mai havia sentit l’amor i que la seva vida rondava al voltant de cuidar al seu germà, en Tomàs, que era l’hereu i manava sobre ella. De moment, la Teresa no es portava molt bé amb la protagonista.

Fóra d’això, s’anaven parlant calúmnies (mentides) sobre la Laura per tot Comarquinal i la família Terra Negra es va sorprendre per escollir a un confessor diferents dels de la família.

Va arribar un moment en què la Laura se sent sola, fins i tot, canvia la decoració de la cambra  a on es refugia i llegeix llibres cada nit.

L’única cosa que li feia feliç eren els dijous quan les noies que convidava a casa es reunien per mostrar els vestits comprats. Ella era l’enveja de la resta de dones. A partir d’aquest moment la seva relació amb la Teresa va millorar. La germana del Tomàs es va anar a posant roba nova, ajudada per la Laura. La Teresa es veia diferent, no era la d’abans (aquella mestressa que vivia per la casa i va anar agafant protagonisme, el qual abans ho tenia tota la jove. Les dos dones es fan més amigues. Però un dia, quan el Tomàs tornava de cacera va ser convidat a berenar per elles. Ell veu a la seva germana ben diferent d’altres dies i la fa provocar dient-li que no vol que s’assembli a la seva dona. La Teresa s’enfada i acostumada al manament del noi, es treu la roba que portava i vol ser la d’abans. Es queden els nuvis a la sala. Discuteixen. El Tomàs s’havia comportat molt malament a la seva germana i la Laura li diu que tingui respecte pel que ha fet la mestressa per ells dos. El Tomàs li respon que la Teresa l’ha d’obeir ja que és el seu treball, segons ell. El Tomàs treu el seu pensament masclista: diuen que les dones tenen un cervell diferent al dels homes. La Laura el mira des de el balcó, veu a un home sense sentiments, irracional. Reflexiona: ja no sent amor pel Tomàs perquè l’home que hi havia conegut fins a aquell moment ja no era el mateix.

Les tertúlies mouen a la ciutat.  A la casa dels Torroella sempre es reuneixen per parlar de fets que passen al poble. Es parla molt sobre les aventures dels marits als bars amb unes noies que provenen de Barcelona però, sobretot sobre el desig de la Laura per tenir un fill i la gent estava estranyada perquè encara no el tenien. Aquest tema va a passar a ser secundari a les tertúlies, ja que en Jaume, fill hereu del Terra Negra es casà amb la fill del enterramorts. El Llibori Terra Negra li treu l’herència i se la dóna a l’altre fill Pere. La Laura no entenia perquè l’oncle Llibori li treu l’herència si el Jaume volia casar-se amb aquella noia. La Laura intenta reconciliar però no poden fer res i és recomanada a deixar el tema.

La Laura es comença a sentir sola, (oblidada de tots). Ja no llegeix llibres ni vol al Tomàs per a ella sola. L’únic amor que podria aconseguir seria tenint el fill. A més, la Laura s’estava deformant, no tenia el cos d’abans. El Tomàs va a començar a fer el que feia abans de estar casat: quedar amb els amics, anar al casino i a Barcelona. Un dia parla amb la Beatriu a la casa del Llibori. La Laura li pregunta que per què no va a visitar-la si són cosines i a més ella li té preparat un regal però la Beatriu no vol perquè es veu obligada a no acceptar res. La Laura se sent rebutjada totalment.

Un altra dia, la Laura sent la visita de la Beatriu. La barcelonina li obliga a canviar el seu aspecte i també li explica que vol que siguin molt amigues, elles dos les quals estaven soles i oblidades. La Beatriu, enfadada i resistent, retorna el collaret que li havia regalat la seva cosina. La Laura es va sorprendre del que li havia fet, ja que el regal era com a forma d’amistat perquè la noia volia ser amiga de la Beatriu. La Beatriu s’ho va pensar ràpid i quan va veure la Laura estava plorant es van confessar que serien amigues i que s’ho contarien tot. La Laura es va posar feliç. La família van veure estranyats aquesta nova amistat, però la respecten.

S’estava apropant el dia del naixement. La Teresa i el Tomàs no volien passejar amb ella aquests últims dies, fins que va arribar. A mitjans de setembre neix una noia (una pubilla), amb la sorpresa de tota la família i el cabregi del Tomàs. A partir d’aquest fet, la relació entre els nuvis va empitjorar i només es veien poques vegades. La Laura estava impressionada i entusiasmada per la filla que tenia. L’amor que tenia per ella era màxim en relació amb el Tomàs. El nom de la filla depenia d’ella i no volia que tingués un nom de la família Muntanyola perquè segons ella encara no s’ha acostumat a la família i a la ciutat i li diu al mossèn Joan Serra que mai ho aconseguirà. Joan Serra li explica que el seu nebot que viu a París sent el mateix ja que no li agrada l’ambient a Comarquinal. La dona ja no cridava l’atenció com abans entre els homes.

El Llibori visitava a la Teresa i a nova dona de la família. També donava consells a la Laura per la cura de sa filla. El Tomàs veia a la Laura com una joia que tenia a casa seva guardada. Va tornar a anar de caceres amb amics i veure el treball agrari dels seus camps mentre que la Laura vivia per la seva filla.  Va arribar el novembre i la filla va caure en una infermetat, tenia meningitis. Finalment, la petita va morir causant un dolor immerescut de la Laura que hi havia viscut tots els anteriors dies en direcció a la nena. Les visites de familiars no ajudaven, ni tampoc la Teresa, en Tomàs ni la Beatriu. La tia Amèlia i la seva cosina de Barcelona la van  animar.

La Laura se sent una altra vegada sola. El Tomàs li jura que tindran un altre fill el qual serà nen. La noia fa poques feines a casa, només ordena la sala del divan i llegeix algun llibre. Un dia qualsevol, quan estava amb la Beatriu, va arribar el mossèn Joan, com sempre, i va comunicar a la Laura que el nebot de París que es pareixia a ella els havia visitat. Un noi simple, advocat, conegut pels Muntanyola.