ÍNDEX

Primera part.

Segona part.

 

Segona part.

El noi es deia Pere Gifreda. Un rodamón, advocat i amb vint-i-set anys que es va a començar a enamorar de la Laura, sense adonar-se en el problema a on entrava. Anava cada dia a casa dels Muntanyola per explicar fets que li han passat a París i en altres llocs. És molt amic d’en Tomàs. Veia de primeres un amor inexistent per la Laura, ho veia molt lluny, només somiava amb ella i se’n recordava en cada instant. Li agradava molt anar a parlar amb els Muntanyola, però sobretot amb la noia, encara que tenia vergonya per mirar-la a la cara. Tot el que feia la Laura li començava a agradar a ell i ho imitava. I com que la Laura estava casada amb el Tomàs, l’odiava per dins encara que abans tenien una bona relació i compartissin cigarrets, passejades, paraules amistoses per tal que en Tomàs no sospités res sobre l’enamorament d’en Pere cap a la seva dona.

La Teresa està trista, sola i molt pensativa. No ha conegut l’amor en quaranta anys mentre que altres ja ho han fet abans dels vint-i-set como és el cas del Pere o dels Muntanyola. Recorda un moment a les Moreres quan va començar a plorar, amb la presència desprevinguda del Pere (amb dotze anys) de lluny. Espera tots els dies que en Pere li visiti per escoltar les seves històries. L’aprecia tant fins al punt que nota que viu enamorada d’ell després de molts anys vivint sota obligacions i sense tenir sentiments com l’amor, però s’adona que té una rival: la Laura. Pensa cada nit en venjar-se d’ella  o fer-li un càstig amb duresa perquè no es relacionés amb el Pere, ja que segons la Teresa, aquella barcelonina perjudicarà i farà mal al “seu” Pere.

La Laura té por que la Beatriu es casi amb l’estudiant del seminari que li agrada. Intueix que es casaran i deixarà a la Laura en solitud, una altra vegada.

Mossèn Joan Serra s’estranya de la Laura ja que no visita el seu museu. La Laura li diu que no té ganes de res i segueix igual amb el Tomàs, no es volen mútuament. En Joan li invita a visitar el museu per un altre dia però no té la intenció d’anar veure les col·leccions. També li parla el Llibori: li pregunta si hi ha novetats sobre l’hereu però no hi ha. Després es troba amb el Tomàs que li diu que la nota diferent i preguntant-li el tema de l’hereu, respon dient que està cansada. El Tomàs confessa que es va una altra vegada a Barcelona una setmana.

Es rep la visita d’en Pere i la Laura parla una estona amb ell amb la mirada de la Teresa. Parlen sobre el temps i el que han fet durant el dia. No parlen del Tomàs ni de la família Muntanyola. Tots els dies la Laura esperava ansiosa l’arribada del Pere. Havia trobat la primera persona que es preocupava per ella, era l’única persona que li parlava de diversos temes (cinema, llibres, anècdotes) i respectava el sentiment de la dona per la mort de la seva filla. La Laura va començar a enamorar-se d’en Pere i a tenir repugnància pel Tomàs, un home sense caràcter i immoral que volia un hereu de la seva dona, la Laura, però només preocupant-se per ella comprant-li roba. És a dir, quant més volia al Pere, menys volia al Tomàs.

La Laura no anava a confessar-se al pare Comerma perquè anava a passejar cada dia, abans de que arribés el Pere a casa, pel poble. Li agradava la boira per passar desapercebuda. Un dia va entrar en la Catedral i va dir sense voler el nombre del Pere. Va haver de fugir perquè ningú sospités. Va arribar a casa i va veure a l’entrada a l’oncle Joanet (no és Joan Serra). El va convidar per entrar i va acceptar. Mitja hora després tenia preparat l’arribada del Pere, però malgrat la visita del Joanet, la Laura no podrà parlar a soles amb el seu “amant” (el Pere). A més, entren a casa el Tomàs i el Llibori. Eren passades les sis i el Pere encara no havia arribat. La Teresa i la Laura estaven inquietes. Finalment, arriba el Pere. S’assenta al costat de la Laura però no la mira. El Llibori decideix anar-se a un tertúlia amb el comptable que hi havia contractat i que té una relació amb l’Angelina. El Tomàs, aquell dia, no vol sortir i va parlant amb el Pere, fins que el visitant s’ha d’anar. Ni una sola paraula entre la Laura i el Pere. Quan la Teresa li acompanya fins a la porta, ella aprofita per parlar de la Laura. Li diu que quan ell tarda molt en arribar, ella es preocupa. Ell se sorprèn del que li ha dit la Muntanyola. L’home es va sense dir res. La Teresa es posa gelosa i furiosa.

És Diumenge de Rams. El grup de dones amigues (la Teresa, la Laura, la Beatriu, l’Angelina i la dona Torroella i la seva filla) pugen a l’ermita de Sant Roc per petició de mossèn Joan Serra. En Pere va amb el permís de les dones i l’acompanya un amic seu. Al sortir de resar, el Pere i la Laura parlen sense dissimular, amb la mirada del seu oncle (Joan Serra) i la Teresa. Quan arriben a Comarquinal, el mossèn s’emporta al seu nebot per anar al despatx a parlar: el capellà s’adona que entre el Pere i la Laura hi ha desig d’amor i li obliga a no anar-hi més a la casa dels Muntanyola perquè s’està posant en un problema amb el Tomàs, ja que la Laura té un compromís etern: el matrimoni. El mossèn no acceptaria aquest adulteri i al poble se’n parlaria molt d’això. Però el Pere es nega perquè diu que la Laura està amb un home dolent i monstruós i necessita un altre tipus d’home, com ell.

I així va passar. El Pere va deixar de visitar la casa dels Muntanyola. La Laura està trista perquè no veu a l’home que l’interessa en aquells moments. La Teresa la vigila constantment. A les tertúlies de la casa de la dona de Torroella, a on es fan tertúlies, es parla de l’enamorament entre el Pere i la Laura. El doctor i mossèn Grau i el Llibori se sorprenen.

En un menjar, el Tomàs recorda que el Pere ja no els visita però el segueix veient pel carrer. La Laura i la Teresa estan atentes a les explicacions. Després, quan es queden soles parlen entre elles. La Teresa comença parlant amb l’ intenció de sospitar si era cert l’amor d’ella cap al Pere, i més tard li comunica que el poble sap que existeix amor entre ells dos. La Laura accepta que el Pere no vingui més ja que farà caure la reputació de la família si comença una relació amb el Pere. Però ella, reflexionant al llit, estava enamorada totalment del Pere, però l’havia de renunciar per sempre. L’únic que li quedava era atraure una altra vegada al Tomàs. Aquella nit, la Laura es lleva abans i fa despertar al Tomàs. Discuteixen sobre l’abandonament mutu dels dos, ningú tenia l’interés d’estar amb l’altre, excepte al principi de la relació matrimonial. Enmig de la discussió, el Tomàs es llença a per ella. La Laura rep una crisi nerviosa i la Teresa entra a la cambra per ajudar-la.

En Pere tornà a anar a la casa dels Muntanyola. La Teresa era l’única que veia a aquella casa ja que la Laura sortia amb la Beatriu per passejar i a explicar coses sobre la relació de la Beatriu amb l’estudiant del seminari.

La tia Madrona mor, la germana de l’oncle Joanet, per la malaltia que tenia. A la cerimònia que és a la casa de l’oncle Joanet, (on està present tota la família protagonista del relat) la Laura se sent aclaparada, s’aparta del grup envoltant el cos mort i, de repent, arriba el Pere. Tota la gent del poble, sobretot la dona de Torroella, murmura sobre el tema entre el Pere Gifreda i la Laura: pensen que el Pere ha anat allà per veure només a la noia. La Laura vol fugir i no veure al Pere, però es queda allà, dempeus. Els dos comparteixen mirades que indiquen amor mutu, però no parlen. Arriba el mossèn Joan. El Pere se’n va amb ell per visitar el cos de la tia morta. Quan tornen al lloc de la Laura, el mossèn saluda a la Laura. Ella li comunica al capellà que vol estar morta i no poder sofrir i ell li diu que vingui algun dia al museu per poder parlar. S’acomiaden i el Joan crida al Pere per anar-se’n. No hi va haver cap contacte verbal entre la Laura i el Pere.

La Laura sent que el Llibori l’observa tota l’estona i s’ho comunica a la Teresa. Les dos se’n van al menjador a on estava el Tomàs i l’oncle Joanet. Existeix una conversació entre la Torroella, el Llibori, el Tomàs, la Teresa i la Laura: parlen sobre el Ramon Casassa (res important), de l’Angelina i la seva relació amb el comptable d’en Cases i de l’estat anímic de la Laura en el que el Tomàs diu que està molt nerviosa davant d’ella. Després, la Laura diu que se n’aniran el mes que ve i que potser pensarien en tenir l’hereu somiat durant el viatge. Més tard, el Tomàs parla amb la Teresa, li diu que es tornarà boja per estar parlant tot el dia amb monges.

La Laura, en aquest moment, té la necessitat d’anar-se i de respirar aire lliure, no suporta estar envoltada de gent i de soroll. Decideix sortir al carrer, la Teresa la segueix. La Laura es troba amb el Pere, però no es miren. La Teresa els veu des de darrere. La Laura s’atura per mirar el paisatge. Sent que s’acosta algú. És el Pere. Parlen. El Pere tenia ganes de parlar amb ella. Baixen un pendent i el Pere li fa un pomell de flors. S’assenten al declivi del pendent. El Pere aprofitar per besar-li a la galta. Ella s’espanta i se’n va corrents a sa casa. Sent perill i violència. Demana ajuda a Déu pel que li està passant. El Pere s’acovardeix del que ha fet immobilitzat al terra. Arriba a sa casa. La Teresa l’interroga perquè no suporta la trobada entre els dos enamorats. La Teresa creu que allà, a la font, era el lloc on ells dos quedaven per estar junts, però en veritat no és així; l’obliga a no veure mai més al Pere, per tant ella tampoc. Finalment, la mestressa explota de gelosia fins que li dóna un cop al coll amb les seves ungles. La Laura cau al terra, inconscient.

La Laura es troba molt malament i el metge ho nota. La Teresa creu que lo millor que es pot fer és anar-se abans a estiuejar. Se n’aniran a les Aulines perquè la noia millori el seu ànim. La Teresa aprofita una estona que parla amb el Tomàs per criticar-li a ell, perquè ha sigut un home que li convenia casar-se amb una dona guapa que donés enveja al poble, i a la seva dona, perquè diu que és una barcelonina que s’està aprofitant del patrimoni dels Muntanyola i parlant amb qualsevol home. Així que el Tomàs li comunica a la Laura que s’aniran a les Aulines i que mai més li deixarà parlar amb altre home que no sigui ell. A més, el Pere es va a l’Haia a fer un curs.

La Laura estava desolada en un lloc sol i lluny del poble, és a dir, a la solitud. Havia d’estar subordinada als manaments de la Teresa, que feia servir aquestes ordres com una revenja pel dolor que li havia fet sobre el tema del Pere. La Laura acceptava ser l’esclau de la Teresa, no l’importava i feia el que li manava. Allà, la Laura no escoltava música ni llegia i vestia el que li donaven, roba igual que la que tenia la Teresa. La Laura començava a fer treballs domèstics, es cuidava menys el cabell i menjava qualsevol cosa, encara que algunes feines de la granja no les volia fer. Les masoveres i majordomes no s’interessaven per la Laura. El Tomàs visitava les Aulines un o dos dies per fecundar el nou fill i es tornava a Comarquinal o anava de festa a Barcelona. La noia sortia fóra de la casa per contemplar el paisatge amb la mirada de la Teresa que es creia que la barcelonina estava pensant en el Pere. La mestressa tenia encara aquella enveja i gelosia envers la Laura, ja que havia aconseguit l’amor ideal de la Teresa.

La Teresa manava a la Laura fer treballs forçosos per veure el sofriment de la noia, però després acabada la feina, la Laura estava molt tranquil·la com si no hagués passat res. Per tant, la Teresa veia que el seu treball per imposar justícia contra la Laura no feia efecte encara que va continuar amb la seva iniciativa per veure si la Laura reaccionava i es queixava. Fins i tot, a les cases d’aquell lloc es  parlava que la Laura era un producte del dimoni, que fa sofrir a qualsevol sent una mala persona. Allà mai es va parlar del Pere, verbalment, ja que la Teresa somiava cada dia en ell. La Laura també.

El Llibori les va informar que la seva filla Angelina es casaria amb el comptable, que tenia mala salut. La Teresa va anar en representació dels Muntanyola, ja que el Tomàs estava a Mallorca i la Laura no volia. La Teresa se’n va anar i la Laura es quedava pensant, al costat del roure vell, en una figura imaginativa d’en Pere. Es tornava feliç al imaginar-lo perquè era l’única cosa que li feia somriure, encara que tingués en aquells moments una vida mediocre. Sofrir per l’amor que tenia envers el Pere li atorgava felicitat.

Les dues dones comptaven els dies i les hores per tornar a Comarquinal. Era el setembre i la Teresa diu que estaran dos mesos més a les Aulines, fins els dia de Tots Sants. Torna la boira, cosa que li encanta a la Laura, símbol de llibertat per a ella. A finals d’octubre decideixen abandonar les Aulines i arribar a Comarquinal.

Tornen a Comarquinal i el Llibori odia a la barcelonina des del principi però espera per saludar-la. La Teresa pregunta si està el Pere al poble encara que no entrarà a aquella casa. Sí que es troba a Comarquinal. La Laura es troba estranya a aquella casa, li sembla com si tot no li fos seu, ni la pròpia voluntat. No es preocupa per la roba, està desmillorada i els seus gestos són els de sempre, és a dir, s’assembla a la Laura de les Aulines.

Ja han passat més de dos anys vivint a Comarquinal, des de l’arribada amb el Tomàs al tren fins ara. La Laura se sent més sola a Comarquinal que a les Aulines. Ningú de la família i amics la saluda amb respecte, tots amb menyspreu. Ningú li parlava i no assistia a tertúlies. Només va parlar amb la Beatriu, d’amagat a una església: la Beatriu tenia por del Llibori perquè tenia l’ intenció de casar-se d’un estudiant de seminari i anar-se a viure a Tarragona; però també li diu que es parlava malament de la Laura perquè la seva presència feia mal a la seva cosina.

Com que la Laura estava sola, passejava sola, viu en desordre. Anava a veure el paisatge. En aquell moment sentir por i desig alhora perquè creia que alguna persona s’acostaria a ella per fer-li mal i fer-li sentir desig, como li faria el Pere si estigués allà.

A les tertúlies es deia que la Laura estava tancada a casa per gelosia d’en Tomàs i enveja de la Teresa. El Tomàs es va informar, fins que un dia, després d’haver vist a la Laura parlant amb el exhereu Terra Negra Jaume, la seva dona (filla de l’ enterramorts anomenada Cacauera) i la filla d’ells, va demanar a la seva germana i a la seva dona a anar a un concert del casino, ben vestides i ornamentades, i obligar al Pere a anar-hi.

El Pere té pensat anar-hi però abans s’ho pregunta al seu oncle. El mossèn li diu que no sap el què ha de fer, si anar o no anar; també li explica que la Laura no ha de sofrir un canvi sobtat d’abandonament com el que li ha fet en Pere aquests darrers mesos. Finalment, es presenta al concert.

El Pere arriba abans que els Muntanyola (Laura, Tomàs i Teresa). Quan entren, veu a la Laura d’una dona diferent a la d’abans, desconeguda. Se saluden entre ells i quan ja ho ha fet, el Pere es vol anar a un altre lloc de la sala però el Tomàs no ho accepta. El concert comença però lo més important és l’espectacle que hi ha al lloc dels Muntanyola. El Pere comença a desitjar la possessió de la Laura, asseguda al seu costat. S’acaba el concert. El Pere diu a la Laura que l’estima, fins i tot, ell la ajuda a posar-se el vestit. La Teresa ho veu i es posa a la vora per aconseguir algun contacte amb el Pere somiat. El Tomàs surt com un home i critica l’escot de la seva dona.

Dies després se li diagnostica tuberculosi a l’Angelina, la qual tenia el marit (que era el comptable del seu pare) també malalt. La dona va acabar morint i el seu marit va ser substituït per l’hereu Terra Negra i fill petit del Llibori, el Pere.

Va arribar l’exestudiant de capellà, el qual va anar a casa del Llibori per demanar el casament d’ell amb la Beatriu. El Llibori ho va acceptar i, per tant, la Laura quedava aïllada ja que la Beatriu era una de les úniques persones que parlava amb ella. Només li quedava en Pere. La Beatriu es va anar a viure a Manresa fins el casament que seria al Nadal. La Laura cau en un sentiment d’incomprensió després d’anar-se’n la Beatriu i l’única opció que té és demanar ajuda a l’església, al pare Comerma, però no te coratge per contar-lo. Una mica, més tard, mentre la Laura resava, arriba el Pere i li diu que ella estarà més feliç si fuig amb ell lluny d’aquella terra. La Ventura veu la conversació i s’ho diu a la Teresa estant a casa del Llibori amb el Tomàs, que es posa vermella i recomana al seu germà que no anés aquell dia a casa a sopar perquè la Teresa vol dialogar amb la Laura a soles sobre el que s’ha informat aquella tarda. Arriba a casa i la troba dormida i malalta, per tant, no va poder parlar amb ella. Mentrestant, el Tomàs surt amb uns amics solters (entre ells un vell amic de les festes majors, el Llibori d’Om) pels bars de Comarquinal o passejant per la ciutat. Tothom el mira. Tenen la intenció d’anar al Pica-pica, un pub on van noies forasteres idònies per infidelitats. Es troben a l’oncle Joanet i el conviden. El Tomàs va allà per treure els problemes del cap i passar una bona estona. Quan surten, l’oncle Joanet diu que havia fet bé en casar-se però el Tomàs diu el contrari, ell havia preferit morir-se abans de casar-se. Visiten a gent per riure’s d’ella i aprofitar la nit, com la Quica fornera o la Ramoneta del guardabarreres. Després de tantes rialles, l’oncle es cau a la casa de la Ramoneta i l’acompanyen a casa. El Tomàs torna a casa quan surt l’alba. No va al dormitori perquè se sent covard davant la Laura, no vol parlar-li amb duresa a la pobra dona.

Alhora, la Laura s’adona somiant al llit que no s’ha adaptat a l’ambient de Comarquinal ni al seu home. Comarquinal la rebutja i la sent com a forastera dos anys després d’haver arribat. Pensa que és el moment oportú per donar per finalitzat el matrimoni, ha fracassat en l’intent de fer al Tomàs un home seu, canviant-li la seva moralitat. Només li queda el Pere. També s’adona que és una inexperta, no après res des de que està allà, a Comarquinal, però vol arribar lluny, fer alguna cosa important a la seva vida; vol escoltar música i veure espectacles; vol viure en un lloc lliure, on tothom la respecta.

Sent que el Tomàs torna de la seva nit fora. La Laura segueix adormida, somiant que ella és el problema que afecta als Muntanyola.

La Teresa també somia. Pensa que la Laura és la culpable del problema: primer, va començar desordenant la casa que hi havia estat igual durant molts anys; segon, s’aprofitava dels diners que havien guanyat els avis dels Muntanyola comprant-se roba i sense cap feina a casa; i tercer, li volia robar al seu Pere, el seu amor ideal de tota la vida i havia d’usar tots els recursos per separar la unió que hi havia entre la Laura i el Pere.

La boira torna a cobrir tot Comarquinal. La Laura es lleva tard però no surt del llit. Està malalta. Comença una fortíssima discussió. La Teresa li pregunta si va veure el dia d’abans al Pere a l’església. Va dir que sí i que li va agradar estar amb ell. A la Laura tampoc li importava que la Ventura hagués estat allà. La mestressa li obliga a no veure mai més a en Pere perquè li diu que és el seu amor i la Laura no ho accepta perquè no compliria la promesa. La Teresa es posa furiosa, com un dimoni, no suporta que la jove estigui amb el Pere. Fins i tot, li recomana a la Laura que sigui infidel al Tomàs amb qualsevol home però que no sigui el Tomàs perquè no ho acceptaria i s’ho diria tothom. La Laura s’adona que tot el que li ha fet sofrir a aquella casa i a les Aulines ha sigut perquè el Pere preferia abans a una jove barcelonina que a una mestressa vella. Es comencen a insultar mútuament. La jove diu que és una persona amb males intencions i escrupolosa, l’altre li respon que és una forastera barcelonina pobra que ha vingut a aprofitar-se dels diners dels altres i sorprendre als altres homes amb els seus vestits. La Teresa li donarà les claus de la casa si no deixa de veure al Pere. La Laura li diu que no necessita cap home ni cap clau, no vol ser mestressa i abandona la cambra. Baixa les escales i es troba al Tomàs al menjador que ha escoltat tota la discussió entre les dones. El tema deriva en dos opcions: o se’n va la Teresa o se’n va la Laura d’aquella casa. La Laura li expressa al Tomàs que ella està enamorada del Pere.

Finalment, la Laura decideix anar-se’n de la casa amb la visió de dos persones malvades: la Teresa i el Tomàs. Es troba amb el mossèn Joan Serra. Se l’emporta a una cambra per explicar-li perquè està passejant sola i fugint d’alguna cosa. La Laura l’explica tot el que li han fet la família dels Muntanyola: les Aulines, l’aïllament dels amics i família, sospitar sobre l’amor amb el Pere... La Laura li diu que odia el caràcter del poble, la hipocresia del lloc. Vol fugir i dedicar-se a una altra cosa, tot i que no sap cap ofici. També vol deixar al Pere perquè no ha vist el Pere li hagués agradat veure en realitat, però, tot i així, segueix estant enamorada. El capellà té una idea: demanar ajuda a una altra persona que no sigui ell per convèncer al Tomàs i a la Teresa i tornar a la seva casa i a ser la dona que era abans quan va a arribar a Comarquinal. Surten de la cambra a on estaven i la Torroella els veu i s’ho va a comunicar a la Teresa.

La Laura s’estableix a casa del Llibori, de moment. La Laura plora contínuament. El Llibori sent empatia per la Laura: diu que tot el que està sofrint és per culpa de la gent del poble, a les tertúlies, que exageren els fets, com el tema de l’amor entre el Pere i la Laura; li explica també que és una dona que s’ho mereix tot i que el Tomàs té una part de culpa en tot això. El Llibori s’apropa a la Laura, la seva barba toca el seu coll, quan se’n recorda de la seva filla morta, l’Angelina. La Laura sent que el Llibori s’apropa amb la intenció d’abusar d’ella i no ho suporta. Li dóna un cop que li fa treure les ulleres a l’oncle. Per aquest fet, la despatxa al carrer i torna a ser el Llibori que odiava a la Laura, creien que aquesta dona està boja.

Surt de la casa del Llibori i es dirigeix a la que continua sent la seva casa. Truca a la porta. Surt la Teresa i el Tomàs. La Laura vol entrar i els explica el que li ha passat amb el Llibori però el Tomàs li diu que no, ara el que la treu de casa és ell. En escoltar això, la Laura es treu l’anell que sempre havia portat i el llença al terra, la Teresa ho recull i tanca la porta. Llavors, la Laura pensa en anar a l’única persona que li escolta, el Pere. Una de les Noies la veu entrar a casa del notari Pere, per tant, a l’endemà això seria el tema de conversa a les tertúlies.

Comencen a parlar ells dos. A en Pere no li ha agradat la manera d’anar a visitar-lo perquè li hauria agradat més que ho hagués per voluntat i no per desesperació. La Laura insisteix en anar-se d’allà i que ha d’acceptar fugir de Comarquinal perquè ell, el Pere, és el responsable del sofriment de la dona. La Laura sent que només aconseguirà la felicitat amb aquell notari i es va apropant al seu cos. Els dos s’abracen, volen estar junts lluny de Comarquinal. Però, de sobte, la Laura s’adona que el Pere que somiava a les Aulines no era el Pere que tenia davant seu en aquell moment i decideix fugir de l’estudi, sense saber a on. El Joan Serra la veu sortir i entra a veure al seu nebot, que està sol. El Pere li explica que mai estaran junts, ells dos, ara que justament ell estava enamorat veritablement de la jove. També li explica les causes de la trobada de la Laura amb el Pere (l’agressió del Llibori i la negació per entrar a casa seva) ja que el mossèn no ho entenia.

La Laura fuig cap el Pas de la Riera, el lloc on se sentia més alliberada. El mossèn Joan la persegueix ell sol, encara que el Pere el volia ajudar. Fuig perquè volia morir i descansar per sempre, no voler sofrir ni sentir. Com més s’apropava a la riera menys ganes tenia de morir. De sobte, sent como si un home li estigués perseguint i la seva mà intentava tocar-la. No era ningú, era la por. L’única opció que li quedava era fugir cap a Barcelona i no veure mai més aquell poble.

Se seu a un cotxe i fuig cap a Barcelona. Plora per l’amor que havia tingut cap aquella gent i el poble. Ara, en el cotxe, sent amor sobre la llunyania i l’absència de Comarquinal, vol estar més lluny possible. El Joan Serra s’acomiada d’ella a distància entre la boira.

El poble s’informa del fet. A partir d’aquí, la Laura es comunica mitjançant cartes amb el mossèn Joan que continua amb el seu museu.

La família i amics de Barcelona la desconeixen. La Laura va entrar en un convent on va aconseguint el repòs poc a poc. Ja és lliure però també sola. Ningú la va a visitar i parla a vegades amb les educandes del convent com si fossin les seves amigues. Està contenta per tornar a estar a Barcelona.

Els propòsits de la jove es, particularment, treure del cap totes les tragèdies passades per sentir-se alliberada. Però no aconsegueix la felicitat desitjada. Li retornen records de Comarquinal i la seva boira, aquella ciutat que li ha fet sofrir, semblant al fum de les xemeneies de Barcelona; records del Pere i el Tomàs, l’home que és seu però que va fracassar.

La Laura conclou en una de les seves cartes que prefereix morir si déu no li proporciona felicitat. El mossèn Joan, al llegir la darrera carta, veu la inexperiència de la jove que mai canviarà.

Primera part.

L’acció principal del llibre se situa a un tren. Temps: Setembre. La protagonista és la Laura, una noia de Barcelona, d’ulls blaus i una veu sense estridències i en harmonia, que es casa amb un noi de trenta anys només 3 mesos després de conèixer-se (es casen a l’agost), anomenat Tomàs, el qual és hereu del gran patrimoni de la família Muntanyola. És descrit com un home generós a l’hora de deixar diners i de fer regals i amb bona panxa i cepat.

Es dirigeixen cap a Comarquinal, el poble originari del Tomàs. Allà té una part de la seva família.

La Laura nota el canvi: passa de estar a una ciutat plena de sorolls a una ciutat aïllada i amb una ambient diferent de la capital. Durant el trajecte mira el paisatge i ens fa notar que està enamorada.

Arriben a Comarquinal, baixen i la família del Tomàs els va a recollir-los. Els familiars del Tomàs mira fixament a la dona com si fos una forastera. Al poble es parla molt sobre el matrimoni, sobretot de la dona, nova a la ciutat.

Passen pels carrers de la ciutat, fins que arriben a la casa, que serà decorada per la Laura amb mobles que va comprar a Barcelona. La Teresa, germana del Tomàs, que hi havia des de petita a aquella casa cuidada per sa mare, no està segura de la Laura i l’espia a la Laura quan és a la seva cambra. La protagonista se sent molt enamorada i el seu anell és lo que més li fa feliç. La

Laura comença a escriure una carta a María per comunicar-li que han arribat a Comarquinal. Aquesta Maria sembla la noia que vivia amb la Laura.

La Teresa abandona la casa mentre el sopar es va fent i es dirigeix a casa del seu oncle, l’oncle Llibori Terra Negra, que viu amb la seva família: la seva filla Angelina, el seus fills Jaume i Pere, la serventa Ventura, l’estudiant de capellà i la neboda pobra Beatriu. La Teresa va allà per explicar l’arribada de la jove. Comencen a insinuar que la noia es vol apropiar de l’herència del Tomàs, ja que ell és l’hereu de la família, després de la seva mort. Fins i tot, la dona de quaranta anys va veure treure a la Laura de la seva maleta roba negra. La Teresa es desfoga dient que la noia és una forastera i va intentar convèncer a en Tomàs per que no es casés amb ella. El senyor Llibori sospita també. La conversació és interrompuda per la senyora Remei de Torroella i les seves filles. Aquestes s’havien trobat a la Teresa abans d’entrar a casa del Llibori. La Teresa decideix abandonar la casa. Li acompanya la Ventura que li diu que vigili a la jove i que observi que totes les portes estiguin tancades. Les Torroelles han anat allà per informar-se de l’arribada de la noia i ho aconsegueixen.

Comarquinal és una ciutat en un pla, on moltes vegades fa boira que la protegeix d’influències i amb els sons constants de campanars. També és una ciutat silenciosa i tranquil·la.

La gent del municipi s’informa de l’arribada de la jove a la família Muntanyola i es converteix en el somni de tot home a la ciutat, per la descripció que es fa de la seva roba interior. A tots els Casinos i bars es parla d’en Tomàs.

La Laura es lleva un dia i contempla el seu voltant. Veu que surt el sol, com passa a Barcelona i mira tot el que hi ha dins de l’habitació. No es creu que tots el mobles que hi ha són seus. Recorda el piano i a partir de l’instrument li venen records viscuts a Barcelona. Pensa quan va ser acollida per la seva tia Amèlia i la seva cosina ja que el pare no podia o no volia. La jove no tenia cap cultura, quasi analfabeta ja que sabia contar amb dificultats amb els dits. La seva tia li va ensenyar bastants coses sobre música, geografia... Recorda que ella amb la seva cosina es feien vestits però s’avorrien molt fins que la cosina es va enamorar d’un noi i la Laura es va quedar soltera, però en el sant d’una amiga es va trobar per primera vegada al Tomàs. Van començar a ballar junts però no va passar res més. Uns dies després, quan en Tomàs estava enamorat ja d’ella i al haver trobat la dona que volia, es presenta al teatre a on anava la Laura amb la seva tieta. Es van trobar una altra vegada, es van assentar junts i el Tomàs li va regalar un pom de roses a l’endemà. La Laura ja estava enamorada i la seva tia li va dir que en Tomàs era un burgès adinerat.

Torna a la realitat i desperta a en Tomàs amb el piano. Ell no vol que toqués més i se l’emporta al llit d’una forma arriscada. La Teresa ho escolta. La Laura pensa que Déu li ha fet estar amb el Tomàs per convertir l’home en un home tal com ha de ser i no un minyó, com ella diu. Es donen una volta després d’haver menjat. Van a un lloc que prefereix la Laura, on no hi ha gent. Parlen dels seus problemes. El Tomàs veu que la Laura està rara, com també ho veu ella del seu marit. El Tomàs li diu que potser ella està trista per la Teresa o l’oncle Llibori, el qual aquest tenia enveja del Tomàs encara més després d’haver-se casat amb la bellesa de la Laura. La jove ho nega. Ella li va dient al seu noi que l’objectiu dels dos és pensar el mateix mútuament. Ell repeteix contínuament que està molt enamorat d’ella. Al final, la Laura li confessa que té por a perdre a en Tomàs. Li contesta que la amarà tota la vida i l’únic que ha de fer ella és enlluernar a la família amb els vestits que el Tomàs li compra. Tornen a la ciutat. Diu el Tomàs que el cap de setmana tenen preparada un dinar familiar i li obliga a la Laura que no vagi a la Caritat mai. Segueixen caminant. Passen per la plaça de Comarquinal, tothom els saluda amb respecte, fins que passant per un carrer es troben al mossèn Jaume Grau (germà de la Torroella), un cura que li cau molt bé al Tomàs. Es presenten, el pare felicita al Tomàs per haver triat a una dona com la Laura i s’acomiaden. Continuen caminant. El Tomàs li diu que no se’n fiï de les Noies perquè saben de tot i que Comarquinal és una ciutat on es coneix a tothom. La Laura està cansada. De sobte, es troben a un altre pare, es diu Joan Serra, una capellà que col·lecciona tresors artístics per a un dels museus més importants de Catalunya. El mossèn comença a dialogar amb la Laura. El pare li diu que es una bona zona per visitar i això li agrada a la noia. El Tomàs està d’espectador fins que se’n va el cura. En Tomàs li explica a la seva dona que aquest capellà és un farsant ja que aprofita els diners dels altres (de la caritat) per comprar obres per al museu. Tot i així, a la Laura li sembla un bon home. Discuteixen un moment sobre això però paren per si algú es dóna compte. La Laura recomana al seu marit que sigui més respectuós amb la gent.

Arriba el dia del dinar a la casa del Llibori Terra Negra. Aquest home s’anomena així per heretar els béns que tenia el seu germà, una persona que vivia només pel vici gastant tots els seus diners. A més va acollir a la dona del seu germà i la filla Beatriu. Els nuvis arriben a la casa. A l’Angelina (filla del Llibori) i la Ventura (la mestressa) veien molt bonica a la Laura amb el vestit que porta. Els homes de la casa, sobretot al Llibori, estan fascinats amb la bellesa de la noia. Els nuvis veuen la casa. La jove sent empatia per la Beatriu, ja que sembla una dona pobra per culpa del seu pare i el seu vici. Comencen a menjar. Hi ha una primera discussió entre el fill Jaume, hereu del Llibori, i el Tomàs amb el Llibori ja que no van a la missa els diumenges. La Laura aprofita un moment de silenci per comunicar la riquesa del menjar i recorda amb nostàlgia la ciutat de Barcelona. A més invita a les noies a fer vestits a casa seva. Es calma una mica l’ambient. Hi ha un moment en el que tota la família comença a parlar bé i la Laura s’ho toma com una bé encara que no li caigui del tot perfecte la dona. Acaben de dinar i en Tomàs se’n va amb el Jaume per veure els cavalls. El senyor Llibori aprofita per mirar les cames de la jove dient que se li havia caigut el tovalló. Entra en acció el capellà i doctor Jaume Grau. Es posen a parlar el doctor i el senyor Llibori amb la noia, fent-li preguntes amb la mirada de la Beatriu. El Llibori diu que la millor maner de viure a Comarquinal i a la casa a on viu es tomant com a model a la Teresa, és a dir, ordenant armaris tot el dia seria millor que estar-se al balcó. La Laura diu que no, vol viure d’una altra manera. Després li diu als dos que ara dubta per haver-se casat tan d’hora i està resignada ja que pensava que li donaria felicitat. El diàleg acaba perquè la Laura diu que li fa mal el cap i els nuvis s’acomiaden de tota la família. La Beatriu entra a l’habitació de l’Angelina per veure el collaret que l’hi havia comprat la Laura. Se’l prova com si ho fos a robar però el torna a la caixa i abandona la cambra sense que ningú s’adoni.

Els nuvis també visiten a l’oncle Joanet, un home molt religiós que està en contra de les influències que es donen a tots els llocs provinent de la ciutat de Barcelona, el qual l’oncle la odiava, i li agradava molt les antiguitats. La seva casa és decorada amb estil barroc i la seva germana, la tia Madrona, és una pobre dona que està malalta per un tumor que ella no vol treure’ls i que viu sota la direcció del seu marit ja que no li deixa que li toqui cap home.

Tornen a casa. La Laura pensa en posar-se a llegir a un racó del divan, juntament amb te però el Tomàs està cansat. El dilluns van anar a visitar la finca del Tomàs. Tota la setmana vinent, de dimarts a diumenge al Tomàs l’importava més l’oci la seva dona (cinemes, casino...) que anava llegint uns quants llibres durant la setmana.

Un dia estava cansada ella i va decidir a baixar a veure la Teresa, una dona religiosa, vestida sempre amb el mateix tipus de roba, una cotilla antiquada, roba obscura, la pell blanca. Sent una dona que mai havia sentit l’amor i que la seva vida rondava al voltant de cuidar al seu germà, en Tomàs, que era l’hereu i manava sobre ella. De moment, la Teresa no es portava molt bé amb la protagonista.

Fóra d’això, s’anaven parlant calúmnies (mentides) sobre la Laura per tot Comarquinal i la família Terra Negra es va sorprendre per escollir a un confessor diferents dels de la família.

Va arribar un moment en què la Laura se sent sola, fins i tot, canvia la decoració de la cambra  a on es refugia i llegeix llibres cada nit.

L’única cosa que li feia feliç eren els dijous quan les noies que convidava a casa es reunien per mostrar els vestits comprats. Ella era l’enveja de la resta de dones. A partir d’aquest moment la seva relació amb la Teresa va millorar. La germana del Tomàs es va anar a posant roba nova, ajudada per la Laura. La Teresa es veia diferent, no era la d’abans (aquella mestressa que vivia per la casa i va anar agafant protagonisme, el qual abans ho tenia tota la jove. Les dos dones es fan més amigues. Però un dia, quan el Tomàs tornava de cacera va ser convidat a berenar per elles. Ell veu a la seva germana ben diferent d’altres dies i la fa provocar dient-li que no vol que s’assembli a la seva dona. La Teresa s’enfada i acostumada al manament del noi, es treu la roba que portava i vol ser la d’abans. Es queden els nuvis a la sala. Discuteixen. El Tomàs s’havia comportat molt malament a la seva germana i la Laura li diu que tingui respecte pel que ha fet la mestressa per ells dos. El Tomàs li respon que la Teresa l’ha d’obeir ja que és el seu treball, segons ell. El Tomàs treu el seu pensament masclista: diuen que les dones tenen un cervell diferent al dels homes. La Laura el mira des de el balcó, veu a un home sense sentiments, irracional. Reflexiona: ja no sent amor pel Tomàs perquè l’home que hi havia conegut fins a aquell moment ja no era el mateix.

Les tertúlies mouen a la ciutat.  A la casa dels Torroella sempre es reuneixen per parlar de fets que passen al poble. Es parla molt sobre les aventures dels marits als bars amb unes noies que provenen de Barcelona però, sobretot sobre el desig de la Laura per tenir un fill i la gent estava estranyada perquè encara no el tenien. Aquest tema va a passar a ser secundari a les tertúlies, ja que en Jaume, fill hereu del Terra Negra es casà amb la fill del enterramorts. El Llibori Terra Negra li treu l’herència i se la dóna a l’altre fill Pere. La Laura no entenia perquè l’oncle Llibori li treu l’herència si el Jaume volia casar-se amb aquella noia. La Laura intenta reconciliar però no poden fer res i és recomanada a deixar el tema.

La Laura es comença a sentir sola, (oblidada de tots). Ja no llegeix llibres ni vol al Tomàs per a ella sola. L’únic amor que podria aconseguir seria tenint el fill. A més, la Laura s’estava deformant, no tenia el cos d’abans. El Tomàs va a començar a fer el que feia abans de estar casat: quedar amb els amics, anar al casino i a Barcelona. Un dia parla amb la Beatriu a la casa del Llibori. La Laura li pregunta que per què no va a visitar-la si són cosines i a més ella li té preparat un regal però la Beatriu no vol perquè es veu obligada a no acceptar res. La Laura se sent rebutjada totalment.

Un altra dia, la Laura sent la visita de la Beatriu. La barcelonina li obliga a canviar el seu aspecte i també li explica que vol que siguin molt amigues, elles dos les quals estaven soles i oblidades. La Beatriu, enfadada i resistent, retorna el collaret que li havia regalat la seva cosina. La Laura es va sorprendre del que li havia fet, ja que el regal era com a forma d’amistat perquè la noia volia ser amiga de la Beatriu. La Beatriu s’ho va pensar ràpid i quan va veure la Laura estava plorant es van confessar que serien amigues i que s’ho contarien tot. La Laura es va posar feliç. La família van veure estranyats aquesta nova amistat, però la respecten.

S’estava apropant el dia del naixement. La Teresa i el Tomàs no volien passejar amb ella aquests últims dies, fins que va arribar. A mitjans de setembre neix una noia (una pubilla), amb la sorpresa de tota la família i el cabregi del Tomàs. A partir d’aquest fet, la relació entre els nuvis va empitjorar i només es veien poques vegades. La Laura estava impressionada i entusiasmada per la filla que tenia. L’amor que tenia per ella era màxim en relació amb el Tomàs. El nom de la filla depenia d’ella i no volia que tingués un nom de la família Muntanyola perquè segons ella encara no s’ha acostumat a la família i a la ciutat i li diu al mossèn Joan Serra que mai ho aconseguirà. Joan Serra li explica que el seu nebot que viu a París sent el mateix ja que no li agrada l’ambient a Comarquinal. La dona ja no cridava l’atenció com abans entre els homes.

El Llibori visitava a la Teresa i a nova dona de la família. També donava consells a la Laura per la cura de sa filla. El Tomàs veia a la Laura com una joia que tenia a casa seva guardada. Va tornar a anar de caceres amb amics i veure el treball agrari dels seus camps mentre que la Laura vivia per la seva filla.  Va arribar el novembre i la filla va caure en una infermetat, tenia meningitis. Finalment, la petita va morir causant un dolor immerescut de la Laura que hi havia viscut tots els anteriors dies en direcció a la nena. Les visites de familiars no ajudaven, ni tampoc la Teresa, en Tomàs ni la Beatriu. La tia Amèlia i la seva cosina de Barcelona la van  animar.

La Laura se sent una altra vegada sola. El Tomàs li jura que tindran un altre fill el qual serà nen. La noia fa poques feines a casa, només ordena la sala del divan i llegeix algun llibre. Un dia qualsevol, quan estava amb la Beatriu, va arribar el mossèn Joan, com sempre, i va comunicar a la Laura que el nebot de París que es pareixia a ella els havia visitat. Un noi simple, advocat, conegut pels Muntanyola.

Presentació

Producciones Carrillo presenta un extens resum del llibre Laura a la Ciutat dels Sants escrita a l'any 1931 per Miquel Llor. Està fet pel becari intentant sent el màxim de fidel al llibre, tot i que sempre està molt millor l'original.